Gràcies, senyor President

Construir la llibertat, una tasca de cada día

Gràcies, senyor President, gràcies.

Gracies pel seu comportament covard i traïdor, que ofereix el puny de punxes als febles i el guant de roses als poderosos.

Gràcies per insultar a diari la intel·ligència col·lectiva dels seus conciutadans amb el seu llenguatge ampul·lós, buit  i farcit de sofismes de triler.

Gràcies per la seva exhibició constant de supèrbia.

Gràcies pel autoritarisme de pacotilla que exerceix amb els seus i el menyspreu pels qui no combreguem amb vostè.

Gràcies per mostrar-se tal com és i no dissimular l’oi que sent  per la llengua, la història i els arrels culturals de la terra que mal governa.

Gràcies per considerar els ciutadans com a dèbils mentals, sense la menor capacitat crítica, que s’engoliran sense piular les vergonyoses manipulacions dels mitjans públics de comunicació, dels quals vostè se’n ha apropiat indegudament.

Gràcies per tot això i per moltes coses més, amb les quals vostè ha aconseguit la rebel·lia i la mobilització d’un poble amb poca tradició renouera i certa abúlia per a la manifestació de la protesta. 

Amb poques setmanes, les del conflicte amb els docents, vostè ha provocat una reacció col·lectiva inèdita: l’alçament indignat de tothom, fins el de les persones que, com jo mateix, no som ensenyants, ni alumnes ni pares d’alumnes però que creiem en una societat democràtica, amb uns governants al servei de la ciutadania que procuren la concòrdia.

Per donar-vos les gràcies més explícitament, ens reunirem diumenge. No és precís que vingui. Allà on sigui, ens sentirà.