Adéu a les xarxes

De tornada de les vacances he decidit deixar d’utilitzar les xarxes socials: Facebook, Twitter i els grups de Whatsapp essencialment. ¿Per què? Senzillament he arribat a la conclusió de que és una inversió vital i intel·lectual ruïnosa: em consumeixen molta energia i en trec poc benefici. A més, com a la meva edat tinc les meves inclinacions narcisistes, exhibicionistes i voyeuristes mitjanament resoltes, no crec que sofreixi síndrome d’abstinència. I un avantatge addicional: no hauré d’agrair el caramull de felicitacions pel meu aniversari perquè només rebré les tres o quatre de la família.

Feia mesos que ho cavil·lava, però la situació política del país, enfurranyada en els darrers temps amb els episodis de la corrupció, la manipulació dels atemptats de les Rambles, el desbarat del “procés”, les aberracions sobre la situació turística a Balears i tantes altres coses més  m’han confirmat la famosa frase de John Carlin: “Les xarxes són la taverna dels borratxos, on tothom parla i ningú escolta”. He estat massa estona en admetre que la pràctica del debat assenyat i documentat entre posicions contràries és impossible. Cadascú parla exclusivament pels seus amb la qual cosa es configura un patètic univers de bombolles tribals.

A més, si de qualsevol manera he de rebre desinformació y manipulació, la rebré dels mitjans tradicionals, dels quals ja conec de quin peu calcen. No vull saber res més de l’apocalíptic anonimat friki, dels exèrcits de startwitters de consigna ni dels que cada dia descobreixen Amèrica i ho fan saber al món amb tota la suficiència. He de confessar que cada cop em molesta més rebre lliçons de coses que conec de fa estona, que són impartides amb to magistral per persones que no tenen ni idea.

Seguiré escrivint dels temes d’actualitat que m’interessin a diaris digitals o de paper i al meu blog. La interacció ha estat un fracàs al nostre país. La manca d’empatia amb l’adversari, el caràcter baralladís i la insolvència en l’aplicació del rigor fan impossible el debat interessant. Aplicam la brega hooligan del Barça-Real Madrid a tots els aspectes de la vida social i política. I, sincerament, amb el futbol em basta per desfogar-me.

“Bueno, pues adiós”.

Sobre la polémica de las fotos del horror de las Ramblas

Foto publicada por EL PERIODICO DE CATALUNYA

Las portadas de los diarios son hoy objeto de polémica por la publicación de ciertas fotos del terror de Barcelona. La discusión – como siempre ocurre en este país – carece mayoritariamente de matices: blanco o negro. Como ejercicio de empatía entre ambas partes me permito apuntar dos puntos de referencia que parecen importantes.

1. No se puede despreciar la opinión constatada en otro suceso histórico. El mundo no llegó a dimensionar la magnitud del horror del Holocausto hasta que aparecieron las fotos. Fue en la portada de Life el 21 de mayo de 1945 con el titular: “Se descubren los cadáveres de 300 trabajadores esclavos en Nordhausen”. Era un espeluznante hilera de restos mortales. No sabemos qué hubiera ocurrido si no se hubieran publicado las fotos.

2. Reproduzco un texto del historiador de moda, Harari, sobre el terrorismo: “Cómo es posible, pues, que los terroristas consigan copar los titulares y cambiar la situación política en todo el mundo? Porque provocan que sus enemigos reaccionen de manera desproporcionada. En esencia, el terrorismo es un espectáculo. Los terroristas organizan un espectáculo de violencia pavoroso, que capta nuestra imaginación y hace que nos sintamos como si retrocediéramos hasta el caos medieval. Los terroristas son como una mosca que intenta destruir una cacharrería. La mosca es tan débil que no puede mover siquiera una taza. De modo que encuentra un toro, se introduce en su oreja y empieza a zumbar. El toro enloquece de miedo e ira, y destruye la cacharrería”.

Solo son notas para un debate complicado que no admite simplezas.