Avui ha estat el meu darrer dia oficial de
feina. He constatat que tinc una vida laboral de més de 42 anys de cotització a
la Seguretat Social. Ha arribat l’hora de la jubilació, allò que abans es coneixia
popularment com “el retiro”. Imagino que
podria haver seguit fent feina en allò que ha estat la meva ocupació durant els
darrers 15 anys: la política institucional. Però he decidit encetar una etapa
vital nova, amb referències noves i ocupacions personals noves. Són nous temps
polítics que necessiten de gent nova, sense tutories i amb tot el dret a
equivocar-se.
Recuperaré el meu vell ofici d’escriure en la
vessant d’observació periodística (hi he dedicat un quart de segle) a la qual hi afegiré la novel·lera, de
pràctica més recent. Desprès de “La panda de los dedos de oro”, que acaba de
complir el seu primer aniversari, ja faig feina en un altre projecte: una
trama fosca – amb pinzellades eròtiques, marca de la casa – que es desenvolupa
en la Palma del segle XVII, un còctel d’història-ficció. També tinc projectes
de biografies obertes en canal de gent de Mallorca que ha viscut vides
insòlites en la més gran discreció.
Seguiré amb el meu blog (www.jordibayona.com) però abandonaré la
crònica política dels darrers anys. El convertiré en un calaix de sastre:
crítica de series de TV (ja n’he posades dues), suggerències de restaurants
bons i econòmics, propostes de llibres que m’han agradat i tota una miscel·lània sortida del meu bloc de notes.
Per tant, amagueu les criatures: circularà pel
carrer un altra desenfeinat amb ganes de veure coses, analitzar-les amb esperit
crític i contar-les a qui les vulgui escoltar. Tota una tabarra. Això sí, amb el distanciament que dona el rodatge i desprès d'haver llençat el rellotge-despertador a la mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.