Prohibit prohibir

Sempre he cregut que la millor manera de combatre una bajanada no és denunciar-la – perquè torna gran – sinó castigar-la amb el silenci i l’oblit. He d’afegir que tampoc soc partidari de banderes; a l’origen de les grans catàstrofes humanes sempre hi trobam una bandera o altra... Però en el cas de la prohibició d’exhibir estelades a la Copa del Rei he de fer una excepció.

No som gens ni mica independentista; estic convençut que amb un nou règim federal obert i participat tots hi sortiriem guanyant i no haurien fractures socials. Però avui he decidit il·lustrar el meu comentari amb una estelada perquè allò que, amb tanta creativitat com ingenuïtat, dèiem els del 68, “prohibit prohibir”, és, en aquest cas, flagrant. No es tracta de defensar una bandera precisa ni caure en paranoies ideològiques. És més senzill: una persona d’un país democràtic que va a un camp de futbol pot exhibir una estelada o  la bandera del Club de Petanca del seu barri. La resta són pures ganes de fotre i emprenyar.

Em costa comprendre l’immens error dels que han signat aquesta prohibició. Però si pens que són els mateixos que es van trobat el deute públic en un 70% del PIB (el més baix d’Europa, llavors) i l’han pujat fins superar el 100%... Si pens que són els mateixos que van trobar quasi 80.000 milions € a la caixa de les pensions i l’han esquilada fins a deixar-la en menys de la meitat, al punt de fer-les perillar... Llavors pens que sí, que aquesta genteta són capaços de la més gran de les bajanades.

Només em fot pensar que tornaran a ser els més votats. I, francament, no em faig a la idea.