El mític 57

La jornada de Reis vaig gaudir d'un obsequi personal que l’atzar em va regalar: una magdalena proustiana en forma de gelat: un 57, de La Menorquina. Fou com la recuperació d’un vell amic de joventut que em va transportar allà pels anys 70’s a una Mallorca que encara presentava una escala humana. Una rajoleta de vainilla, cafè i canyella, amb un brioix emborratxat al bell mig i embolicada de xocolata, que no podia faltar a cap hora des del migdia fins a mitja nit. En aquells temps socialment aspres i remoguts la seva degustació constituia un oasi de dolçor, un acollidor i refrescant refugi lligat a la petita èpica domèstica dels estius mallorquins.

La Menorquina, que més tard es va associar amb Kalise, ha estat una empresa fruit del innat rampell innovador que, curiosament, impregna a molts menorquins. La va crear Fernando Pons Sintes allà pels anys 40’s, el mateix que va inventar una barreta de gel amb llimona que s’agafava amb un palet de fusta a la qual va anomenar Polo. No cal dir tot el que ha esdevingut desprès arreu del món... Més tard va inventar el gelats amb pell natural de fruites: taronja, llimona, coco, pinya... que va exportar per tot. Crec que de la mà del seu fill, l’empresa és encara avui puntera en el mercat dels gelats. És curiós com, en els temps de la nova economia i la globalització, les velles i petites iniciatives que saben combinar la tradició i el context del present, suren per damunt totes les adversitats.

No sé d’on ve el nom de Creación 57. Per ventura perquè va ser creat l’any 1957(¿¿??). O era el producte número 57 dels elaborats (¿¿??) Però si sé que ha format part de l’estiu sensorial de milers d’illencs. Fins i tot crec recordar que alguns estius no els distribuïen per tot i, com víctimes de la síndrome d’abstinència, ens intercanviàvem informacions i recorríem pobles i ciutats per trobar la preciada droga dolça... I ja vo veuen, un fotimer d’anys desprès, el mític 57 encara redola pel món i et dona agradables sorpreses el dia de Reis.