De tornada de les vacances he decidit deixar d’utilitzar
les xarxes socials: Facebook, Twitter i els grups de Whatsapp essencialment. ¿Per
què? Senzillament he arribat a la conclusió de que és una inversió vital i
intel·lectual ruïnosa: em consumeixen molta energia i en trec poc benefici. A
més, com a la meva edat tinc les meves inclinacions narcisistes,
exhibicionistes i voyeuristes mitjanament resoltes, no crec que sofreixi
síndrome d’abstinència. I un avantatge addicional: no hauré d’agrair el
caramull de felicitacions pel meu aniversari perquè només rebré les tres o
quatre de la família.
Feia mesos que ho cavil·lava, però la situació
política del país, enfurranyada en els darrers temps amb els episodis de la
corrupció, la manipulació dels atemptats de les Rambles, el desbarat del “procés”, les aberracions sobre la situació turística a
Balears i tantes altres coses més m’han
confirmat la famosa frase de John Carlin: “Les xarxes són la taverna dels borratxos,
on tothom parla i ningú escolta”. He estat massa estona en admetre que la
pràctica del debat assenyat i documentat entre posicions contràries és
impossible. Cadascú parla exclusivament pels seus amb la qual cosa es configura
un patètic univers de bombolles tribals.
A més, si de qualsevol manera he de rebre
desinformació y manipulació, la rebré dels mitjans tradicionals, dels quals ja
conec de quin peu calcen. No vull saber res més de l’apocalíptic anonimat
friki, dels exèrcits de startwitters de consigna ni dels que cada dia
descobreixen Amèrica i ho fan saber al món amb tota la suficiència. He de
confessar que cada cop em molesta més rebre lliçons de coses que conec de fa
estona, que són impartides amb to magistral per persones que no tenen ni idea.
Seguiré escrivint dels temes d’actualitat que
m’interessin a diaris digitals o de paper i al meu blog. La interacció ha estat
un fracàs al nostre país. La manca d’empatia amb l’adversari, el caràcter
baralladís i la insolvència en l’aplicació del rigor fan impossible el debat
interessant. Aplicam la brega hooligan del Barça-Real Madrid a tots els
aspectes de la vida social i política. I, sincerament, amb el futbol em basta
per desfogar-me.
“Bueno, pues adiós”.
Pues eso. Lo suscribo. ¡Ea!
ResponderEliminarEm sembla molt bé. bona reflexió. Jo també trob que invertim més temps del que caldria.
ResponderEliminarJordi, moltes gràcies i fins aviat!
ResponderEliminar