Volàtils eufories

Desprès d’un cap de setmana de cròniques, criteris, opinions i reflexions en torn al Barça-Madrid i a la sorprenent transcendència que els jugadors de Zidane han donat a la seva victòria, crec que la cosa es més senzilla. 
De fet, el comportament del Madrid em recorda els vells anys perdedors del Barça quan, a manca de copes a la vitrina, aquelles temporades ferestes es jugaven a un sol partit contra el Madrid, que es competia patèticament com si fos la final més important del món. El futbol té una bona dosi de sentiment eteri, d’acord, però quan es tracta d’una classificació puntuable objectivament amb punts, és obvi que guanya qui n’acumula més. La resta, excuses de mal perdedor o volàtils eufories per camuflar la mediocre realitat.