 |
| El moviment del 29-S és molt jove, però s'aferra fort |
La
decisió d’acabar la vaga de docents ha estat la més intel·ligent.
Estratègicament, desprès de la mani dels 100.000 qualsevol altre opció era un
harakiri, un lenta sangria. No obstant, el pols dels docents, pares i
simpatitzants hauria de bategar fins a maig de 2015 per tal de participar
activament en el desallotjament de Bauzá del Govern i al seu desterrament a la farmàcia
de Marratxí, que tant factura.
Quan
Bauzà menysprea la vaga perquè té un substrat polític té raó. Ho té pel PP i
obra en conseqüència. Fa uns dies, Soledad Gallego assenyalava a EL PAIS que
els aprenents de bruixot del PP tracten de que el debat sobre Catalunya pivoti
sobre la seva operació de rescat de vots
perduts. Una cosa semblant al “Ha sido ETA” de Aznar desprès del atemptat d’Atocha.
La bogeria
del TIL és una de les primeres notes de la simfonia anticatalana del PP. La sentencia
del TC sobre el català com a mèrit n’és un altra. Els grans timbals encara no
els toquen, però els tocaran. Ho faran al preu de provocar una fractura social
profunda, però els és igual.
L’encaparrotament
de Bauzà amb el TIL obeeix a la música que li marquen des de Madrid. El
problema de l’ensenyament balear no és el TIL, és el PP i Bauzà en concret. L’agenda
de mobilitzacions ho hauria de tenir en compte. El manteniment de l’esperit del
29-S, unitari i transversal, serà la darrera victòria de la vaga dels docents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.