Fa un moment he sentit
Puigdemont i Junqueras presentant la convocatòria del referéndum per a
la independència de Catalunya. En termes generals tinc una opinió negativa dels
referèndums; on hi hagi unes bones eleccions, que es treguin els referèndums
que, normalment, solen ser una maniobra del poder per prendre dreceres
democràticament dubtoses. Tot i així, podria estar a favor d’un referèndum,
però no d’aquest. El que jo defenso es basaria en tres punts:
1. Una decisió tan transcendental no es pot
aprovar per una majoria del 50%. De la mateixa manera que les lleis fonamentals
demanen un suport parlamentari qualificat (de 2 terços o 3 cinquenes parts), un
referèndum necessita al menys aquest volum d’adhesions. Per les eleccions basta
el 50% per una senzilla raó: es poden repetir cada vegada que les
circumstàncies ho aconsellin i, com a màxim, cada 4 anys. No és el cas del
referéndum: si no té els efectes desitjats no es pot repetir cada dos per tres;
avui independent, demà no, passat demà sí... L’embolic del “Brexit” és un bon
exemple de consulta que aporta més problemes que solucions.
2. Són temps de matisos i no de decisions
salomòniques. Hauria d’haver tres preguntes: Vols la independència? Vols la
configuració d’un Estat Federal amb un encaix especial per Catalunya? Vols que
tot continuï com fins ara? Les terceres vies són indispensables per evitar
confrontacions perilloses en una opinió pública molt polaritzada.
3. Seguir l’exemple de Canadà: garantir una
Llei de Claretat, redactada per totes les forces en litigi, on es detalla de
forma objectiva totes les conseqüències – bones i dolentes – de la
independència. La ciutadania ha de saber el que vota. Que no passi com l’endemà
del “Brexit”, quan els patrocinadors ja es desdeien dels grans avantatges que
en campanya havien formulat. Fora bromes i manipulacions. Al
mateix temps, el procés s’ha de produïr amb tota la transparència i legitimitat,
sense abusos de tramitació parlamentària. No es pot combatre la carència democràtica amb més carència democràtica.
Un referèndum així, si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.